Situació geogràfica

El Principat d’Andorra està localitzat al Pirineu central, entre la República francesa i el regne d’Espanya. Del seu perímetre geogràfic, 63 km són fronterers amb els departaments francesos de l’Arièja i dels Pirineus Orientals i 56 km són fronterers amb les províncies espanyoles de Lleida i Girona.

Andorra té una superfície aproximada de 468 quilòmetres quadrats. És un país muntanyós, amb altures que oscil·len entre els 800 metres a la cota més baixa i els 2 942 metres a la cota més alta. Té un clima sec i mediterrani; les diferències de temperatures oscil·len entre una mitjana mínima de - 2º C i màxima de 24º C. Les precipitacions mitjanes anuals van dels 770 mm als 1 100 mm.

Pel que fa a l’organització territorial, Andorra està dividida en set parròquies, que són la base de l’organització civil i religiosa del país. Les set parròquies són, per ordre protocol·lari : Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Al seu torn, les parròquies d’Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria s’organitzen en quarts, subdivisions de caràcter administratiu.

El comú és l’òrgan administratiu de la parròquia, amb personalitat jurídica pròpia, i gaudeix d’una potestat normativa local.

Andorra, per la seva geografia, és un país amb unes possibilitats naturals molt interessants per a la pràctica dels esports de muntanya, i més concretament de l’esquí. Aquesta és una de les facetes que més bé han explotat els empresaris turístics del país.

Andorra posa a l’abast dels practicants de l’esquí sis estacions: el Pas de la Casa-Grau-Roig a la parròquia d’Encamp; Soldeu-el Tarter a la parròquia de Canillo; Arinsal i Pal a la parròquia de la Massana; Arcalís a la parròquia d’Ordino, i la Rabassa a Sant Julià de Lòria, aquesta darrera dedicada exclusivament a l’esquí nòrdic. Gràcies a l’orientació geogràfica del Principat i a les condicions climàtiques, la pràctica de l’esquí està garantida una mitjana de 156 dies a l’any, els mesos que van de novembre a maig.

La situació geogràfica i orogràfica del Principat ja no és un obstacle a salvar a l’hora d’accedir a Andorra. Amb els diferents plans d’actuació del Govern s’han millorat les comunicacions internes i amb l’exterior. Les millores fetes pels Estats veïns en les diferents vies d’accés al país, han permès de millorar el temps necessari per arribar per carretera des de les ciutats més properes i importants. En automòbil, Barcelona es troba a només dues hores i mitja de viatge, Madrid a 7 hores, Tolosa a 3 hores i París a 11 hores.

El tren és un altre dels mitjans que es pot utilitzar per arribar a Andorra. Les línies de ferrocarril arriben fins a pocs quilòmetres de la frontera andorrana, en les estacions de l’Hospitalet i la Tor de Carol a França i de Puigcerdà a Espanya. Des de qualsevol d’aquestes estacions es pot connectar amb el servei regular de transport per carretera que enllaça diàriament amb Andorra.

Els aeroports més propers es troben a Tolosa i a Barcelona, a tres hores escasses de viatge per carretera, i amb la possibilitat de contractar un servei privat d’helicòpter per desplaçar-s’hi.

El Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) també permet un altre tipus de comunicació mitjançant el servei telefònic, el telègraf, el tèlex, el telefax i la telefonia mòbil (GSM).

Al Principat coexisteixen dos serveis de correus, l’un francès i l’altre espanyol, que actualment es troben en via de refondre’s en un sol sistema. El correu interior és gratuït.

Al país es reben els canals de les televisions públiques i privades franceses i espanyoles, i també diferents emissores de ràdio. A Andorra també s’editen dos diaris i diverses revistes d’informació general, en català, l’idioma oficial del país.

Situació històrica

La primera ressenya escrita on es fa referència a les parròquies de les Valls d’Andorra es troba a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, que data de l’any 839. En aquella època les Valls d’Andorra pertanyien al comtat d’Urgell, un dels molts territoris autònoms que es van anar creant a mesura que s’anava reconquistant territoris als àrabs.

L’any 1133, tots els drets sobre les Valls d’Andorra van ser cedits pel comte d’Urgell al bisbe d’Urgell.

L’any 1159, després d’una sèrie de confrontacions amb el senyor feudal d’Urgell, el bisbe d’Urgell va signar un tractat amb la família Caboet, en virtut del qual el bisbe rebia la protecció dels Caboet i aquests, alguns drets sobre les Valls d’Andorra cedits pel prelat. Els drets dels Caboet van passar per matrimoni a la casa de Castellbò i amb el pas dels anys al comtat de Foix. La lluita pel control de les Valls entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix va veure la seva fi amb la signatura del primer Pariatge (tractat de co-sobirania) l’any 1278, seguit d’un segon Pariatge l’any 1288. Per aquests tractats apareixen les figures dels coprínceps (el comte de Foix i el bisbe d’Urgell).

Al segle XVI, els drets del comte de Foix van passar a la corona de França. Després de la revolució francesa, l’estructura del co-principat es va trencar fins a l’any 1806, quan el cap de l’Estat francès va tornar a fer valer els seus drets com a copríncep. D’ençà d’aleshores, el cap de l’Estat francès i el bisbe d’Urgell són els coprínceps de l’Estat andorrà.

El sufragi universal masculí va ser establert l’any 1933 i les dones van poder votar per primer cop l’any 1970.

La divisió de poders va començar l’any 1981 amb l’aparició, prop del Consell General —l’òrgan legislatiu—, del Govern d’Andorra —l’executiu—. El Principat d’Andorra va completar la divisió de poders i es va consolidar com un Estat modern i de dret amb l’elaboració de la primera Constitució, que va ser votada pel poble en referèndum el març de 1993.

Arran de l’entrada en vigor de la Constitució, Andorra demanà el seu ingrés a diverses institucions i organismes internacionals, entre els quals cal destacar l’Organització de les Nacions Unides. Andorra també ha ingressat a la Creu Roja Internacional, a la Unió Internacional de Telecomunicacions i a la UNESCO. Des del 1994 és membre del Consell d’Europea.

Situació econòmica

Durant els darrers trenta anys, Andorra ha passat de ser un país amb una població petita (8.400 habitants l’any 1960) i amb una economia essencialment agrícola i ramadera, a tenir 66.000 habitants i una economia enfocada al turisme i al comerç. Aquest creixement tan espectacular de la població ha estat possible gràcies al desenvolupament de les activitats comercials lliures de taxes.

Aquest creixement econòmic ha fet que la renda per càpita del país sigui de 18.000 dòlars, una de les més altes d’Europa. El cost de la vida a Andorra, comparat amb el d’altres països europeus, és baix, gràcies a l’absència d’impostos directes. Avui dia les bases de l’economia andorrana són essencialment el comerç, el turisme i els serveis, sense oblidar l’existència d’una petita indústria i d’una reduïda activitat agrícola i ramadera.

El sector agrícola ha perdut molta importància en l’economia del país; solament el cultiu de tabac continua essent rendible, gràcies a unes lleis molt restrictives vers el tabac importat i que potencien la producció del tabac nacional.

En el camp del comerç, el Principat d’Andorra és un gran centre especialitzat en articles de luxe: cosmètics, moda, joies, però també alcohol i tabac, i el país gaudeix d’un diferencial fiscal competitiu en els preus dels productes.

Les característiques geogràfiques i polítiques han propiciat el desenvolupament del sector turístic, que està molt lligat al sector comercial. La major part dels productes importats estan destinats a ser venuts als turistes que visiten les Valls. L’oferta turística es completa amb un entorn paisatgístic únic, amb múltiples possibilitats turístiques.

El desenvolupament del sector comercial i turístic ha fet que al seu entorn s’hagin creat una sèrie d’empreses de serveis que el complementen i hi col·laboren. L’activitat industrial, molt limitada, se centra en les empreses dedicades a la manufactura de roba, tabac, producció d’aigua mineral, i en el sector de la construcció i indústries derivades.

Però els serveis que més han caracteritzat el país són els serveis bancaris, prestats per sis entitats de crèdit. Les activitats financeres a Andorra es van iniciar als anys 30 i es van desenvolupar als anys 60.

El sistema bancari andorrà està regulat per la recent llei d’Ordenació del sistema financer, que regula les característiques que han de tenir les entitats financeres que operen al país. Aquestes són: limitació del capital social estranger, nivell de reserves mínimes de fons propis a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, realització d’auditories, i també allò que és més important per als clients, el secret bancari. Aquesta llei ve a complementar la funció d’autoregulació que fins ara han seguit les entitats financeres del país.

Menció especial mereix la importància que es dóna al secret bancari, que gaudeix d’una protecció específica recollida en la llei de Protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, i que es troba recollida, d’altra banda, a la Constitució i al Codi Penal. Aquesta mateixa llei, tal com indica el seu nom, configura el marc jurídic per evitar el blanqueig de diner procedent del narcotràfic o del crim organitzat.

D’altra banda, les activitats financeres són considerables i permeten un flux extraordinari de capital estranger cap a Andorra, aprofitant els avantatges que ofereix la inexistència de fiscalitat sobre els dipòsits, l’absència de limitacions institucionals al crèdit i l’oferiment de préstecs a tipus d’interès competitius. Per mantenir aquest estatus, el Govern d’Andorra va negociar i aconseguir de la CEE l’estatut de país tercer, gràcies al qual manté la major part dels privilegis i solament una sèrie de productes molt específics es veuen gravats amb taxes d’importació significatives.

Andorra no té moneda pròpia. Encara que els pressupostos generals de l’Estat es fan en pessetes, dins el país vigeix la lliure circulació de monedes, entre les quals la pesseta i el franc francès són les més utilitzades.

Es pot dir que els trets més característics de l’economia andorrana són els següents:

- la inexistència d’impostos directes;

- la inexistència de restriccions al moviment de capitals;

- la inexistència de restriccions a l’exportació de productes;

- la protecció legal del secret bancari;

- el control molt estricte sobre el blanqueig de diner procedent del crim organitzat.

Situació política i social

El Principat d’Andorra és un Estat independent des de l’any 1278, any en què es va signar el primer Pariatge. D’aquests darrers 700 anys, cal destacar l’estabilitat política i social del Principat, amb unes institucions que han anat adaptant-se gradualment als canvis socials i a les realitats internacionals.

L’actual sistema polític és fruit de la reforma institucional començada el 1975 i acabada el 1993 amb l’aprovació de la Constitució, amb la qual es va completar la divisió de poders. Aquesta estabilitat, amb uns partits polítics diversos però tots ells amb una clara tendència centrista, és una mostra de responsabilitat i una garantia per al futur.

La població actual d’Andorra és d’aproximadament 66.000 habitants, dels quals el 27% són andorrans, el 47% espanyols, l’11% portuguesos, el 8% francesos i el 7% d’altres nacionalitats (anglesos, filipins, etc.).

La llengua oficial és el català, encara que també s’utilitzen el castellà, el francès i l’anglès.

Com ja hem assenyalat, amb l’entrada en vigor de la Constitució el 1993 es va fer efectiva la separació de poders:

- Els coprínceps —el bisbe d’Urgell i el president de la República francesa— són els garants de la independència d’Andorra com a Estat. Arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i les institucions, convoquen eleccions generals i referèndums, nomenen el cap de Govern i sancionen i promulguen lleis.

- El poder legislatiu resideix en el Consell General (Parlament). Aquest està format per 28 consellers, que són elegits per sufragi universal, 14 dels quals per parròquies (2 per cada parròquia) i els altres 14 elegits proporcionalment al nombre de vots en circumscripció nacional. D’entre els consellers s’elegeix el síndic general i el sub-síndic (president i vice-president del Consell). Les funcions del Consell General són, entre d’altres, l’elaboració i l’aprovació de les lleis, l’aprovació dels pressupostos de l’Estat i el control de l’acció del Govern.

- En el Govern recau el poder executiu. Aquest està format pel cap de Govern, elegit pel Consell General, i, habitualment, per 8 ministres. Les seves funcions són executar i reglamentar les lleis que promulga el Consell General, presentar els pressupostos de l’Estat, dirigir l’Administració nacional i la política exterior i ostentar la representació internacional de l’Estat.

- Els comuns són els òrgans de representació i administració de les parròquies. Tenen personalitat jurídica pròpia amb falcutats normatives i executives a escala local. Funcionen mitjançant un Consell de Comú elegit per sufragi universal i format habitualment per 10 consellers, dos dels quals són elegits, respectivament, cònsol major cònsol menor.

- El poder judicial ha sofert una reforma administrativa a partir de l’aprovació de la llei qualificada de la Justícia el 1993. Tot respectant les tradicions del país, aquesta llei adequa l’administració de justícia a les necessitats actuals de la societat andorrana i al respecte de les normes constitucionals. Les funcions de l’administració de justícia són, entre d’altres, vetllar per la legalitat de l’actuació administrativa i pel respecte dels drets i interessos legítims dels ciutadans.

El gran flux migratori iniciat a la darreria dels anys 50 i començament dels anys 60 va donar lloc al naixement del sistema andorrà de protecció social. L’arribada de treballadors estrangers, principalment espanyols, va fer aparèixer la problemàtica de la manca de cobertura social, que fins a aquelles dates era desconeguda dins la societat agrícola i ramadera de les Valls.

L’any 1966, el Consell General decretà la creació del règim andorrà de Seguretat Social, que comprèn les dues branques tradicionals de la protecció social, és a dir, la malaltia i la vellesa. En conseqüència, es creà un organisme parapúblic, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb autonomia de gestió i sota la tutela del Consell General, i actualment sota la tutela del Govern.

La definició i l’aplicació d’una política immigratòria clara i precisa és una qüestió pendent. Això no obstant, existeix des del desembre de 1978 un reglament laboral que ha conegut diverses modificacions, la darrera l’any 1990. En aquesta última modificació es va prestar una atenció especial als temes de la immigració, els menors d’edat, la dona i les condicions mínimes de salari.

Des del punt de vista sanitari, Andorra disposa d’unes àmplies cobertures i d’una completa atenció sanitària. La definició, l’any 1987, d’un model sanitari per al país, va donar lloc a la creació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i l’any 1994 es va inaugurar un nou centre hospitalari, que va substituïr l’anterior centre creat l’any 1977.

D’altra banda, existeix una xarxa de Centres de Salut que cobreix l’assistència primària a totes les parròquies.

Pel que fa a l’ensenyament, els infants andorrans poden cursar els seus estudis en tres sistemes educatius diferents: l’andorrà, el francès i l’espanyol. L’obligatorietat d’escolarització és fins als 16 anys. Els diferents sistemes educatius engloben els nivells d’estudis des de l’escola maternal fins al batxillerat superior, i en alguns centres s’inclouen opcions d’ensenyament tècnic i professional. La formació superior es fa majorment a França o a Espanya, tot i que, des de l’any 1990, existeixen al país dos centres tècnics universitaris: l’Escola d’Informàtica i l’Escola Universitària d’Infermeria.

Andorra també disposa d’un centre d’ensenyament per a persones discapacitades, l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell.

Sistema judicial

El sistema judicial andorrà ha canviat significativament després de l’aprovació, el 1993, de la llei qualificada de la Justícia, fruit de la Constitució. Anteriorment, el sistema legal es regia essencialment pels úsos i costums, basats en la reiteració en el temps d’unes determinades formes de conducta jurídica que eren enteses com a vinculants.

En el recent Codi de l’Administració es prescriu que les fonts del dret són la primera la llei, la segona els decrets, i la tercera els úsos i costums.

La Batllia d’Andorra, que exerceix la jurisdicció en primera instància, es subdivideix en tres seccions: la secció penal, la secció administrativa i la secció civil.

En l’àmbit penal, els delictes menors els jutja el Tribunal de Batlles; les apel·lacions a les resolucions del Tribunal de Batlles són assumides pel Tribunal de Corts, el qual s’ocupa també dels delictes majors en primera instància. La sala penal del Tribunal Superior de Justícia té les competències sobre els recursos interposats a les resolucions del Tribunal de Corts.

La secció administrativa de la Batllia té competències sobre les resolucions administratives que emanen del Govern, dels comuns, de les entitats parapúbliques o dels organismes autònoms. Les apel·lacions a les resolucions de la Batllia recauen en la sala administrativa del Tribunal Superior.

La jurisdicció civil es divideix en dues instàncies. En primera instància, la justícia és administrada pel batlle o pel Tribunal de Batlles. En segona instància, és la sala civil del Tribunal Superior de Justícia la que dictamina sobre els recursos a les resolucions de la primera instància.

El Tribunal Constitucional, format per quatre magistrats constitucionals, té la funció d’assegurar el compliment de la Constitució. Li correspon decidir sobre l’adequació a la Constitució de les lleis promulgades pel Consell General i dels tractats internacionals, sobre les competències dels òrgans institucionals quan aquests entren en conflicte, i vetlla pels drets fonamentals que reconeix la Constitució.

NEGOCIS AL PRINCIPAT

L’obertura d’un negoci, pot fer-la una persona física o una persona jurídica (societat). Els passos a seguir en l’un i en l’altre cas són diferents.

Creació d’una societat

El Reglament de Societats Mercantils, del 1983, considera dues formes de creació societària.

En la primera, aplicable a qualsevol tipus de societat (anònima, limitada o col·lectiva), els socis fundadors subscriuen tot el capital de la societat. En la segona, aplicable només a la societat anònima, la subscripció del capital és pública. La societat anònima i la limitada es diferencien de la col·lectiva en el fet que la responsabilitat dels socis es troba limitada a les seves aportacions, mentre que en la col·lectiva els socis responen amb tot el seu patrimoni i la seva responsabilitat és solidària.

La societat col·lectiva sol emprar-se quan els socis no es limiten a aportar capital sinó que també col·laboren activament en la societat.

Fins que no s’ha atorgat escriptura pública de constitució, no es pot fer el registre oficial definitiu de la societat. Si la subscripció del capital és pública, a més d’atorgar escriptura pública, s’ha de presentar un programa fundacional al Govern, per a la seva autorització.

L’escriptura pública de constitució d’una societat ha de contenir:

- El nom del atorgants i la seva voluntat de crear la societat.

- Els estatuts de la societat.

- L’import de les aportacions i el nombre d’accions en què es divideix el capital.

- L’explicitació d’altres possibles pactes.

Per la seva banda, el programa fundacional ha de contenir:

- El nom dels promotors.

- L’objecte social.

- Els estatuts de la societat.

- La quantia del capital social i el nombre d’accions que poden ser subscrites per no andorrans.

Com a màxim sis mesos després de la publicació del programa, els socis han de celebrar la junta constituent per aprovar la gestió dels promotors, nomenar els administradors de la societat i acordar-ne la constitució.

Dins els trenta dies següents a la celebració de la junta, els socis han d’aixecar l’escriptura pública de constitució.

Societat anònima

El nombre mínim de socis per crear una societat anònima és de tres. L’import mínim del capital social ha de ser de 5 milions de pessetes o el seu equivalent en francs francesos. El Reglament admet les aportacions no dineràries. Les accions han de ser nominatives.

Societat de responsabilitat limitada

Contràriament a la societat anònima, el capital de la societat limitada no es divideix en accions, sinó que queda constituït per les aportacions dels socis. Aquestes participacions no són negociables, mentre que les accions sí que ho són. El capital social no pot ser superior als 5 milions de pessetes.

El nombre màxim de socis admès pel Reglament és de deu.

TRÀMITS GOVERNAMENTALS

Tota activitat comercial i industrial ha de quedar inscrita en el Registre de Comerç i Indústria del Govern

Creació de societats

La creació de societats està sotmesa al Reglament de Societats. La sol·licitud per constituïr la societat ha d’adreçar-se al departament de Comerç del ministeri d’Economia, que demanarà els estatuts i el nom dels socis i del president. Prèviament, s’haurà d’haver fet la reserva del nom de la societat al servei del Registre del mateix departament.

Obertura d’un negoci

Els tràmits a seguir per a l’obertura d’un negoci són similars per a una societat i per a un particular. Les úniques diferències són que en el primer ca, els documents han d’anar signats per un càrrec representatiu de la societat, i en el segon cas, si el sol·licitant no és andorrà però té més de vint anys de residència al Principat, haurà d’afegir a tots els documents el certificat de residència.

Una vegada el sol·licitant tingui l’autorització del comú corresponent, haurà de demanar l’autorització d’obertura al Govern mitjançant una sol·licitud i una demanda d’inscripció. La demanda d’obertura ha d’anar signada pel sol·licitant i pel titular o propietari del local on es radiqui el negoci. A aquests dos documents, el sol·licitant ha d’adjuntar-hi l’original de la sol·licitud autoritzada pel comú.

TRÀMITS COMUNALS

Els tràmits necessaris per sol·licitar l’obertura d’un negoci, ja sigui un comerç, una indústria o una explotació comercial d’una societat, són els mateixos per a totes les parròquies.

Obertura d’un negoci particular

L’obertura s’ha de demanar per mitjà d’una sol·licitud, en la qual s’haurà d’especificar la classe d’indústria o comerç. També s’ha de presentar una fotocòpia del passaport i el croquis del local. Si el sol·licitant és estranger, haurà de presentar el certificat de residència, en el qual s’acrediti la seva residència al país superior a 20 anys, així com la certificació del departament de Comerç del Govern acreditant que el sol·licitant no té cap altre negoci al seu nom.

Obertura de comerç per una societat

A més dels requisits que es demanen per a l’obertura d’un negoci per un particular, cal aportar:

- El certificat de registre de la societat, acreditant que està registrada al departament de Comerç del Govern.

- Els estatuts de la societat.

- La declaració de qui són els accionistes i el president.